Sant

Josep de Calassanç va néixer a Peralta de la Sal, província d’Osca, Espanya, en 1557. Va estudiar Teologia i Dret a les ciutats de Lleida, València i Alcalá. El 17 de desembre de 1583, a l’edat de vint-i-sis anys, José va rebre el sagrament de l’Ordre Sacerdotal.

Amb la finalitat d’aconseguir una bona canongia, va partir per a Roma en 1592 creient que seria fàcil aconseguir la dignitat eclesiàstica desitjada; però van passar molts anys sense que aconseguís Calassanç el que desitjava.

Van ser els nens, els nens abandonats, els nens que havien de treballar des de petits, els nens sense educació, els nens agressius i violents, els nens amb la seva infantesa ferida, els que li van sembrar la profunda inquietud que transformaria la seva vida tota. En 1597, després d’haver descobert una petita escola que funcionava en la sagristia d’una pobra parròquia del Trastévere romà, va obrir Calassanç la primera escola gratuïta d’Europa. L’Escola Pia, com ell les va cridar, se li van anar ficant en el cor, punt, que quan a la fi li van oferir una gran canongia a Sevilla, ell va respondre:

“A Roma he trobat la manera definitiva de servir a Déu, fent el bé als nens pobres, i no els deixaré per res del món”.

Des de llavors, va dedicar la segona meitat de la seva vida a educar als nens pobres de Roma i a fundar escoles gratuïtes en altres llocs d’Europa. Abans de la seva mort, hi havia més de trenta-set escoles calassancies a Europa. Per a assegurar la persistència de l’Escola Pia i per a afavorir el sorgiment de veritables mestres que es lliuressin amb passió i vocació als nens, va fundar Calassanç en 1617 la Congregació dels Pares Escolapis.

Va ser perseguit per les seves idees renovadores, pel seu desig d’educar a les classes marginades i per causa de les divisions internes que es van donar a l’interior de la seva pròpia comunitat religiosa.

Josep de Calassanç, qui com a religiós havia triat el nom de José de la Mare de Déu, va morir en la nit del 24 al 25 d’agost de 1648, sent molt ancià, molt pobre, veient la seva obra gairebé totalment destruïda, però ple d’esperança.